Fa uns dies, el magazín virtual Catorze compartia a les xarxes el deliciós curtmetratge Farmony, de Juiyoon June Park, i l'introduïa dient que "fins i tot la nota que desentona té el seu lloc al pentagrama i al món".
Nosaltres no ens hem pogut estar de veure-hi, més enllà de la metàfora, un reflex molt realista de com plantegem la inclusió a través de la música. Com altres llenguatges artístics (aquells en els que el producte és en si mateix una pràctica, i no pas un objecte*), la música presenta unes característiques que admeten i faciliten la integració dels elements diferents dins un tot harmònic, generant un espai privilegiat per a la inclusió de la diversitat, de totes les diversitats. Tothom pot tenir cabuda en un cor, en un conjunt instrumental, en un grup de dansa... Perquè la diferència és enriquidora i perquè totes les aportacions són complementàries i sumen en l'experiència artística.
Però encara volem anar una mica més enllà: no és només que acceptem que, potencialment, tothom pugui tenir cabuda en l'experiència musical. És que pensem que tothom ha de tenir-hi cabuda! Perquè, com s'assenyala a la publicació "Educar en la pràctica artística, un dret irrenunciable", dins el marc del projecte Educació 360 d'educació a temps complet, "les arts en l'educació tenen impacte individual i col·lectiu, condicionen la vida en societat de les persones i beneficien especialment les persones d'entorns desafavorits" i, per això, cal garantir l'accés a la pràctica artística per garantir els drets culturals.
Incloure tot l'alumnat, tots els infants, tots els adolescents i joves, tothom, en la pràctica musical no és només una opció viable. És un exercici de justícia social, necessari per garantir el dret a la pràctica artística.
Aquest és el punt de partida de Xamfrà, de com plantegem l'educació musical a El Teler de Música i a altres experiències en les que treballem... i en les que treballen moltes altres persones al nostre país. És el cas d'una inciativa que ens ve de gust compartir i reconèixer des d'aquí: l'Orquestra Inclusiva de la UVic, un projecte que val la pena conèixer. Us en deixem un tastet:
TU, QUÈ N'OPINES?
*A Educar en la pràctica artística, un dret irrenunciable, s'assenyala que els "llenguatges artístics en què el producte artístic és en si mateix una pràctica (a diferència d'altres en què el producte artístic és un objecte), i que incloguin la dansa, la música, el teatre i el circ, entre altres expressions artístiques (...) presenten uns trets concrets amb valor educatiu específic: el component performatiu en un lloc i moment determinat (l'aquí i l'ara), l'activitat en grup i al coralitat del resultat, i el procés artístic" (p.6)
Per poder comentar heu de ser un usuari registrat.
