Teler de música

AVALUAR PER APRENDRE

La necessitat de plantejar l'avaluació de les competències bàsiques ens dóna l'oportunitat de revisar i replantejar aspectes clau de la nostra tasca educativa.  Us convidem a reflexionar-hi i a assajar noves formes d'avaluació.

quina avaluació proposem?

Des d'El Teler de Música us hem proposat una manera de treballar des de l'aula de música, i ara també us volem proposar una manera d'avaluar, basada en els següents principis que es desprenen de la perspectiva d'avaluar per aprendre i dels principis de l'educació inclusiva:

1. L'alumnat ha de ser el protagonista de l'avaluació: ha de fer seu el procés d'aprenentatge, prendre'n consciència i intervenir-hi amb autonomia.
2. L'avaluació ha de tenir una doble dimensió: reguladora (orientada a identificar i superar les dificultats en el procés d'aprenentatge, tant per part dels docents -avaluació formativa- com per part de l'alumnat -avaluació formadora-) i valorativa (ha de permetre valorar els resultats del procés d'ensenyament-aprenentatge).
3. L'avaluació (com la programació) ha de ser diversificada, atenent les necessitats i les característiques de tot l'alumnat i tenint en compte les intel·ligències múltiples, proporcionant múltiples opcions de reflexionar sobre el propi procés d'aprenentatge i de valorar els resultats.
4. L'avaluació ha de ser gratificant:  ha de servir per aprendre i ha d'ajudar prendre consciència de les pròpies limitacions i necessitats per poder continuar avançant.

QUÈ SIGNIFICA avaluar per aprendre

La finalitat de l'avaluació no hauria de ser en cap cas sancionar el coneixements adquirits, sinó que hem de contemplar-la com una part del mateix procés educatiu. L'Avaluació per Aprendre (AxA) és un tipus d'avaluació formadora, que es focalitza en la distància entre el punt de partida de l'aprenent i el punt d'arribada destijat. Es basa en la idea que, per tal que els aprenentatges siguin més efectius, els aprenents han de:

• Entendre clarament allò que s'espera que aprenguin.
• Rebre un feedback en relació amb la qualitat esperada del seu treball i com millorar-lo.
• Involucrar-se en les tasques escolars; prendre decisions dels passos a seguir, ser conscients del seus errors i saber autoregular-se.

Existeixen diverses dinàmiques i instruments per assolir aquests objectius:

• Compartir objectius: s'han de formular uns objectius explícits, que cal compartir amb els nens i nenes per orientar-los en relació a la finalitat de la tasca.
• Autoavaluació i coavaluació: l'avaluacio no és només feina del docent; és fonamental que els nens i nenes puguin participar activament en el procés d'avaluació i fer-se així conscients dels aprenentatges, les dificutlats i els errors.
• Rúbriques d'avaluació: les rúbriques són matrius que expliciten els criteris de realització d'una activitat o competència i els criteris de resultats corresponents a diferents nivells d'assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d'avaluació. Els nivells d'assoliment poden associar-se (o no) amb les notes tradicionals. Les rúbriques d'avaluació són clarament compatibles amb l'autoavaluació i la coavaluació. 
• Altres eines per a aquest tipus d'avaluació són les carpetes d'aprenentatge (on es recullen les diverses activitats fetes al llarg d'un tema), bases d'orientació (anomenades també "guies de navegació" o "cartes d'estudi"), diari de l'aula / diari de l'alumne (per afavorir l'avaluació-regulació).

Podeu trobar més informació sobre aquest tipus d'avaluació als següents enllaços

• Web de XTEC,
• "Avaluar per aprendre", de Neus Sanmartí.
• Formative Assesment / Avaluació formativa  (vídeo subtitulat en català) 
• Avaluació formativa a secundària.  
• Web de la Xarxa de Competències Bàsiques.

EINES PER A L'AVALUACIÓ

En aquest apartat, us volem oferir alguns models d'eines per a l'avaluació. Tingueu en compte, però, que de la mateixa manera que en les propostes didàctiques o en les programacions que us oferim, no hi ha receptes màgiques, ni una sola manera correcta de fer les coses. Per tant, us animem a crear les vostres pròpies eines d'avaluació, que seran sempre les que s'ajustaran millor a cada realitat.

L'AvaluaciÓ com a activitat educativa

Des del primer moment, és fonamental que incorporem l'avaluació dins la unitat didàctica, com una part més del procés d'aprenentatge. Per tant, cal que tinguem en compte l'avaluació des del primer moment de la programació del curs. No es tracta de buscar activitats que ens permetin avaluar el que hem treballat a classe (un cop ja hem acabat), sinó d'incorporar activitats que ens permetin recollir evidències dels aprenentatges que fem durant el mateix procés d'aprenentatge.

La primera eina de la que disposarem, per tant, és la programació. En la nova plantilla d'avaluació d'El Teler de Música (com en els models trimestrals i anuals), veureu que hi hem incorporat un espai per programar l'avaluació de cada unitat, des del primer moment. En cada cas, us proposem tenir en compte:

• Què avaluem? - No podem avaluar-ho sempre tot! Cal que en cada unitat decidim, d'entre tots els aspectes que podem treballar (i que trobem recollits en els "teixits") quins són els que prioritzem i, per tant avaluarem. És important que al finalitzar la programació ens assegurem que no ens hem oblidat d'avaluar cap aspecte.
• Qui ho avalua? - És necessari que ho avaluem tot nosaltres? Podem incorporar l'autoavaluació o la coavaluació? Són decisions que també cal prendre en el moment de la programació.
• Com ho avaluem? -  Un cop hem decidit què volem avaluar i qui ho ha de fer, hem de decidir (i dissenyar) les eines d'avaluació utilitzarem: anotaré les observacions a l'aula per posar nota? incorporaré una activitat específica per a l'avaluació? passaré un qüestionari? farem una rotllana al final? ho enregistraré per mirar-m'ho després? revisaré les carpetes d'aprenentatge?.. les opcions són múltiples, però hem de tenir clar per quines optem. També serà interessant que al llarg del curs utilitzem múltiples eines: la diversificació en l'avaluació garantirà que sigui més inclusiva.
• Quan ho avaluem? - També hem de definir en quin moment de la seqüència didàctica incorporarem aquestes eines, perquè no es tracta d'utilitzar-les fora de l'activitat (abans o després), sinó d'integrar-les en la proposta didàctica de la manera més natural possible.

l'alumne com a protagonista de l'avaluació

Si volem convertir l'alumne en el protagonista real del seu procés educatiu, també cal que ho sigui de l'avaluació. Per tant, cal que des del primer moment estimulem la seva autonomia i la seva responsabilitat. Per fer-ho, podem utilitzar diverses eines:

AUTOAVALUACIÓ I COAVALUACIÓ

Per tal de garantir una avaluació formadora i gratificant, és necessari que cada infant prengui consciència de les seves dificultats, per tal de poder-les superar, i de com es desenvolupa el seu procés d'aprenentatge, per tal de poder gaudir dels seus avenços. Per tant, és necessari que pugui autoavaluar-se. Podem disposar de diverses opcions:

• Qüestionaris d'autoavaluació: permet que l'alumne es faci conscient de les seves dificultats i els seus progressos. Pot utilitzar-se en qualsevol activitat i ens permetrà valorar el procés d'aprenentatge i d les desenvolupar les competències transversals d'aprendre a aprendre i d'autonomia. Us en deixem un model, en aquest cas per a l'avaluació del procés d'aprenentatge (també podríem plantejar-la per a l'avaluació de l'assoliment d'objectius d'aprenentatge concrets):

• Qüestionaris de coavaluació: és complementari de l'anterior. Poden ser de diferents tipus: un a un (cada alumne avalua un company), en parelles (s'avaluen un a un de forma recíproca), grupal (tot el grup avalua tots els companys)... L'objectiu és que els altres ens ajudin a identificar punts forts i punts febles i opcions de millora.

• Rotllana: podem fer la mateixa tasca de forma oral, en una rotllana. Aquest format ens encaixa molt amb les activitats de música i pot ser més adequat per a infants que tinguin alguna dificultat amb l'expressió escrita i ens permet desenvolupar les competències relacionades amb l'atenció, el respecte, l'argumentació... No és necessari fer-la sempre sencera (que tothom parli), però pot ser una bona activitat de tancament que ens permeti donar la veu al grup de forma habitual. 

Per descomptat, en totes aquestes activitats podem incorporar-hi altres objectius i donar la veu als nens i nenes perquè valorin no només el seu procés d'aprenentatge sinó també el funcionament de les activitats, la nostra tasca, el funcionament del grup...

LA CARPETA D'APRENENTATGE

La carpeta d'aprenentatge és un recurs que suposa un pas més en la implicació de l'alumne en el seu procés d'aprenentatge. Cada alumne disposa de la seva pròpia carpeta (pot ser virtual o física) on recull les activitats que fa, incloses les activitats d'avaluació. Per descomptat, en un primer moment els alumnes requeriran més suport a l'hora d'organtizar i fer el manteniment de la carpeta (tan a primària com a secundària), però a mesura que hi treballin poden anar adquirint autonomia.

La revisió de la carpeta d'aprenentatge és una molt bona eina, tant per als docents com per als alumnes, a l'hora de decidir la nota

CONSENSUAR LA NOTA

Si proposem que l'alumne sigui protagonista de l'avaluació, també és lògic que participi a l'hora de posar la nota. En els models de qüestionaris d'autoavaluació i coavaluació ja incorporem la possibilitat de posar nota, però és important que també pugui ser partícep de la nota que veurà reflectida a l'informe.

Qualsevol de les eines anteriors ens pot servir per posar la nota final (qüestionaris, rotllana). Però si disposem de carpeta d'aprenentatge, revisar-la conjuntament és una bona manera d'arribar a un consens. Serà necessari, però, haver establert un consens sobre els objectius i criteris d'avaluació.

posar en comú objectius d'aprenentatge i criteris d'AVALUACIÓ: les rúbriques

Per tal d'assolir els objectius d'una avaluació formadora, és imprescindible que haguem explicitat i compartit tant els objectius d'aprenentatge com els criteris d'avaluació. La millor eina per fer-ho són les rúbriques d'avaluació. 

Per a l'elaboració d'una rúbrica, només cal seguir els següents passos:

1. Establir els criteris d'avaluació de l'activitat a desenvolupar, vinculats als objectius avaluables que haguem definit.
2. Definir indicadors del nivell d'assoliment per a cada criteri. Han de ser fàcilment identificables i ens han de  permetre identificar els diferents nivells d'assoliment.

En aquest document trobareu algunes orientacions per assegurar-vos que no oblideu res important quan prepareu una rúbrica. També us oferim una entrevista a Ernesto Panadero (professor de la UAM) sobre l'ús de rúbriques d'avaluació.

Entenent la rúbrica com un instrument d'autoregulació de l'alumnat, és molt beneficiós que es plantegi també com a instrument per a l'autoavaluació i la coavaluació. Per aquest motiu, és recomanable crear les rúbriques amb els mateixos nens i nenes, tal com es proposa en aquest document.

Com a exemple de rúbriques per a l'avaluació de les competències bàsiques, us oferiem algunes rúbriques d'avaluació a les nostres propostes didàctiques. Es tracta simplement models: la millor rúbrica serà sempre aquella que feu vosaltres, i si pot ser juntament amb els vostres alumnes, molt millor!

Les nostres rúbriques incorporen les competències bàsiques específiques de l'àmbit artístic i de l'àmbit d'educació en valors (a primària) o cultura i valors ètics (a secundària). Per elaborar-les, hem tingut en compte les indicacions del Departament d'Educació: identifiquem els resultats que esperem obtenir amb l'activitat en relació a cadascuna de les competències bàsiques proposades, establim la gradació en l'assoliment de la competència (de forma específica en cada proposat) i proposem alguns indicadors d'avaluació (què hem d'observar per identificar el grau d'assoliment de la competència). D'aquesta manera, a la finalització de l'activitat podeu tenir informació suficient per tal d'avaluar específicament cadascuna de les competències treballades.

Trobareu indicat a l'encapçalament de la proposta en quines propostes podeu trobar rúbriques. Aquí us oferim alguns models i exemples :