S'han publicat recentement els resultats de l'informe PISA 2012 i, de nou, salten alarmes sobre la qualitat del nostre sistema educatiu. Tenim ganes de plantejar-vos dues qüestions en relació a aquest tema:
Realment els resultats del PISA a Catalunya i a Espanya són tan dolents? Creiem que val la pena qüestionar-se si la lectura de les dades és prou objectiva. Si Catalunya (i el conjunt d'Espanya) se situen entorn de les mitjanes de la UE i de l'OCDE, podem parlar d'un mal resultat? Si Catalunya, amb la seva situació sociodemogràfica i econòmica obté resultats similars al d'altres comunitats amb situacions menys complexes i amb més recursos, hem de llegir negativament els resultats?
Fins a quin punt estudis del tipus PISA són suficients per valorar la qualitat d'un sistema educatiu? És evident el valor d'un estudi com el PISA, però és qüestionable que hagi de ser la referència (o almenys l'única) per orientar les polítiques educatives. Per exemple, les matèries que valora l'informe PISA són les úniques que cal valorar? El tipus d'avaluació que planteja és suficient per valorar l'educació integral de les persones, la cohesió social, les intel·ligències múltiples?
Obrim tots aquests interrogants perquè creiem que cal un debat sobre aquestes qüestions, també i molt específicament des de les àrees d'educació artística. Us proposem la lectura d'algunes valoracions dels resultats de l'informe PISA que creiem que poden ajudar-nos a la reflexió:
