Teler de música

27 - MÚSICA I MANCA DE LLIBERTAT

23/04/2020

L’any 2005, la Brukner Akademie Orchester va interpretar a Munich la Setena Simfonia de Xostakòvitx, coneguda com la simfonia Leningrad, dirigida per Jordi Mora. En un dels assajos, un dels contrabaixistes es va aixecar i es va adreçar al director. Li va dir que tenia un missatge que volia compartir amb tota l’orquestra i li va demanar que l’ajudés a traduir-lo per a tots aquells músics que no parlaven alemany. Els va explicar, emocionat, que se sentia molt feliç de poder estar tocant aquesta peça de Xostakòvitx a Munic, perquè la seva àvia, russa, li havia explicat en diverses ocasions que ella havia assistit a l’estrena de la simfonia a la Filharmònica de Leningrad l’any 1942. Era una de les supervivents del tràgic setge que va patir la ciutat (actualment Sant Petersburg) a mans de l’exèrcit nazi i recordava vivament l’estrena, amb la ciutat assetjada.

Montserrat Roig, al seu llibre “L’agulla daurada” sobre el setge de Leningrad (un llibre molt recomanable que no només ens acosta a aquest episodi tràgic de la Segona Guerra Mundial, sinó també a la realitat de la URSS l’any 1980, en plena Guerra Freda) hi dedica un capítol: “Història d’una simfonia”. Explica les circumstàncies de la creació de la simfonia i com va convertir-se en un símbol de la resistència contra l’ocupació alemanya:

El percussionista Marc Casas, l’any 2005 assistia a aquell assaig de la Brukner Akademie Orchester: tocava la caixa, amb un ostinato sobre el que es repeteix una melodia de marxa durant tot el primer moviment, una estructura que recorda el bolero de Ravel, i que es coneix com el “tema de la invasió” (podeu sentir-lo aquí). Després de les paraules del company contrabaixista, la Setena de Xostakòvitx es va convertir en una peça plena de càrrega emotiva per a tota l’orquestra. Anys més tard, aquesta va ser precisament la peça que va triar per fer-ne un arranjament per a conjunt de percussió, que va ser interpretada a la trobada de percussió de les escoles de música de Catalunya (podeu veure’n el vídeo aquí) i que trobareu penjat als repertoris d’El Teler de Música.

Tot i l’excepcionalitat del moment que estem vivint a causa de la pandèmia del covid-19, estem molt lluny de la situació de confinament que podia suposar l’estat de setge de Leningrad, com de qualsevol altra situació de conflicte bèl·lic o de crisi humanitària, i seria completament irresponsable establir comparacions. Però sí que l’actual situació es ha portat a reflexionar, juntament amb els companys i companyes de Xamfrà i d'Educarts, entorn de la música en situacions de privació de llibertat. I per això l’oferiment d’en Marc Casas per compartir el seu arranjament a través d’El Teler de Música, encaixa ara amb les propostes didàctiques que estem preparant per publicar a partir del mes de maig: propostes pensades per fer des del confinament i que ens ajuden a reflexionar, justament, sobre la manca de llibertat en diferents situacions i contextos.

La situació de confinament, ens ha ajudat a posar en valor algunes coses que formaven part de la nostra quotidianitat i que, de sobte, han deixat de ser possibles: sortir al carrer, fer el camí de l'escola, seure una estona al banc de la plaça, badar mirant aparadors, sortir a fer una passejada o a córrer... Però al nostre entorn hi ha persones que ja eren conscients del valor d’aquestes petites llibertats, persones que pateixen altres tipus de “confinaments” molt més difícils: a causa de malalties, d’ingressos hospitalaris llargs, de limitacions greus de mobilitat, de manca de llibertat pel compliment de penes penitenciàries...

Tan de bo tota la sensibilitat, tota la consciència que posem ara sobre les dificultats que tenen alguns alumnes i les seves famílies per superar aquesta situació temporal de privació de llibertat, tota la voluntat per proveir efectivament d’igualtat d’oportunitats tots els infants i adolescents... es mantinguin després del confinament. Es mantinguin a les aules, i es mantinguin també per a aquells i aquelles que no podran tornar a les escoles i instituts quan les obrim de nou. Tan de bo tot el que haguem après ara ens serveixi per millorar el que vingui després. I tan de bo la música sigui l’eina que fem servir per acompanyar-nos-hi.

I TU, QUÈ N'OPINES?